Com ho fem: principis i mètodes educatius

La societat del coneixement, els canvis en l’accés a la informació, ens han obligat a replantejar-nos la nostra tasca pedagògica per adaptar-nos a les característiques dels alumnes d’avui en dia.

Al mateix temps, creiem que no pot haver acció pedagògica fructífera sense referents.
L’educació ha de basar-se en bases científiques i no en simples suposicions o desitjos.
Així, el caràcter dinàmic i flexible dels nostre projecte, es basa en les visions de:

La pedagogia en l’acció de John Dewey i “el seu aprendre fent”, que es va concretar en l’aportació de William Heard Kilpatrick, per mitjà del conegut mètode de projectes.

• Les teories genètiques-cognitives de Jean Piaget, sobre el desenvolupament cognitiu, que juntament amb les teories genètic-dialectives de Lev Vygotski, ens descriuen el marc constructivista en l’educació.
• L’educació en llibertat de Francesco Tonucci, que posen en relleu la importància de proporcionar espais de temps per què els alumnes realitzin activitats diferents a les acadèmiques, cosa que contribueix el seu desenvolupament integral.
• El constructivisme de David Ausubel, l’aprenentatge significatiu i les seves aportacions als docents i a l’alumnat.
• El treball col.laboratiu de David W. Johnson i Roger T. Johnson, que defineixen com “la utilització didàctica de grups reduïts en els quals, els alumnes treballen junts per a maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels demés.
• Les estructures d’aprenentatge cooperatiu de Spencer Kogan, que tendeixen a la interdependència positiva (Si hom guanya, guanya l’altre) i la responsabilitat individual.- L’aprenentatge basat en el pensament de Robert Swartz, i l’escola de pensament visible, aquells que van apostar per introduir en l’activitat didàctica amb models o patrons senzills que permetin l’alumne prendre a pensar, per mitjà de diverses rutines i estratègies que promoguin una forma de pensar, connectar i explorar qualsevol material d’aprenentatge.
• Les teories de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, qui va demostrar que tots som diversos i per a créixer íntegrament, hem de desenvolupar les nostres intel·ligències: lògico-matemàtiques,  verbals, espacials, musicals, corporals, cinestètiques, interpersonals…
• Les teories de la intel.ligència emocional de Goleman, que han traduït en les aportacions dels models de Myers, Salovey i Caruso junt a la visió neuro-emocional.
• La visió educativa de la creativitat de E. de Bono, H. Gardner i el mític informe de Robinson, ens fan entendre que educar per a la creativitat, és educar pel canvi formant persones versàtils, originals, amb capacitat inventiva, àmplia visió de futur, amb iniciativa pròpia i confiança en les seves possibilitats.

No considerem aquestes referències definitives, ja que l’Escola Aloma duu a terme un gran esforç per una contínua formació de tots els membres de la comunitat educativa, amb la finalitat d’incorporar els últims avenços pedagògics que es desenvolupin dins i fora de les nostres fronteres.

D’aquesta manera, investiguem, analitzem, visitem altres centres i incorporem a la nostra pràctica docent aquells coneixements i metodologies que ens ajuden a millorar.

La nostra metodologia es basa en el següent:

– Treball per projectes: en els quals, els alumnes desenvolupen coneixements i competències claus mitjançant l’elaboració de projectes que estimulin la seva curiositat per aprendre i descobrir qüestions de la vida real. Mitjançant la investigació i la creativitat, s’aconsegueixen aprenentatges significatius i es millora la motivació i l’autoestima.

– Intel·ligència emocional: Creiem en el desenvolupament integral de la persona. Per aconseguir-ho, els nostres alumnes treballen aspectes com l’empatia, l’autoestima, l’aprendre a reconèixer les emocions i a expressar-les, coneixent-se millor a si mateixos i adquireixen autocontrol i milloren les seves habilitats socials, aprenent a resoldre problemes i evitar conflictes.

– Aprenentatge basat en el pensament: saber pensar és el fonament últim de l’aprenentatge. Els nostres alumnes incorporen destreses que els permeten formar el seu pensament d’una forma eficaç i creativa, per a arribar a conclusions pròpies i que puguin ser aplicades en el seu aprenentatge i a la resta de la seva vida. Aprenen a fonamentar les seves opinions, a comparar alternatives i prendre decisions, a escoltar altres punts de vista, desenvolupament idees crítiques, creatives i analítiques.

– Ús de les tecnologies de la comunicació. Entenem les TIC com a un instrument al servei de la nostra pedagogia. La tecnologia no és una finalitat, però l’experiència ens demostra que s’aconsegueix un millor aprenentatge si s’integra com a eina que els alumnes utilitzen en les seves tasques diàries.

– Sistema tutorial personalitzat. L’escola ha desenvolupat un sistema propi d’atenció als alumnes mitjançant tutories personals en què, els alumnes escullen quin o quina serà el seu tutor/a personal, cada curs. Aquest tutor es converteix en un mentor de l’alumne i l’ajuda a millorar el seu benestar personal, les seves relacions socials i el seu desenvolupament acadèmic. Gràcies a aquesta relació personal, l’alumne potencia la seva autoestima, el seu afany de superació, mentre que el seu tutor es converteix en un referent clau per a l’alumne i la seva família.

Per tot això, a l’Escola Aloma predomina la formació en competències relacionades amb el treball en equip, el pensament eficaç i la gestió de tasques de forma col·laboradora, ja que mostren mètodes inclusius. Així, els nostres alumnes, al finalitzar el procés educatiu, hauran consolidat tot allò que té relació amb les competències claus que tot alumne del segle XXI ha de mostrar, que són les següents:

• Autonomia. És la capacitat de gestionar-se de forma autònoma.
• Confiança en sí mateix, amb l’autoestima alta per a mostrar iniciativa personal.
• Pensament crític: capacitat per a tenir criteris propis d’anàlisi de la realitat.
• Habilitats comunicatives, que permetin transmetre idees de forma articulada, amb passió dirigida a una pluralitat de persones i contextos.
• Responsabilitat individual i social, amb un compromís èticopersonal i col·lectiu.
• Curiositat intel·lectual, manifestant interès en àrees molt diverses, tenint en compte que mai s’aprèn absolutament tot.
• Treballar col·laborant amb els altres, per a viure en una societat que es caracteritza pel treball conjunt, orientat a aconseguir objectius finals.

• Realitzar avaluacions individuals amb els i les alumnes amb necessitats.
• Realitzar avaluacions generals per a millorar l’aprenentatge del nostre alumnat assessorar-los en l’itinerari a seguir.
• Coordinar i orientar les mesures d’atenció a la diversitat amb reforços educatius, adaptacions curriculars.
• Facilitar l’orientació escolar i professional als i les alumnes/as i les seves famílies.
• Tenir canals de comunicació amb institucions i especialistes externs que treballen amb alumnes del centre.

Introduirem al nostre currículum, les propostes metodològiques del Project Zero, creat a la Universitat de Harvard per David Perkins i Howard Gardner. Aquest projecte, centrat en el disseny d’investigacions sobre l’aprenentatge humà, persegueix entendre i millorar l’educació, l’ensenyament, el pensament i la creativitat en les disciplines humanistes i científiques.

Unes de les línies d’investigació aplicada a l’educació que hem integrat és l’ús de les “rutines del pensament”, que són estratègies cognitives força fàcils de seguir en els processos d’aprenentatge-ensenyament en preguntes o afirmacions obertes que promouen el pensament vers als estudiants. El professorat es replanteja la seva tasca des de la pedagogia per a la comprensió amb l’objectiu de fer visible el pensament de l’alumnat. Aprendre a pensar i saber expressar la visualització del pensament és el repte que, des d’edats primerenques. Es persegueix perquè l’alumnat millori les seves capacitats i, alhora, afavoreixi aprenentatges profunds i significatius.

En aquest sentit, una altra línia innovadora que integrarem a les escoles és l’aprenentatge basat en el pensament THINKING BASED LEARNING (TBL) amb l’objectiu que l’alumnat aprengui a pensar amb destresa i utilitzi aquest aprenentatge no només als continguts curriculars sinó en totes les circumstàncies de la seva vida. El creador d’aquest mètode, Robert Swartz, diu que el pensament de treball des dels continguts curriculars, mitjançant destreses del pensament que s’apliquen utilitzant uns senzills organitzadors gràfics. L’objectiu final és que l’alumnat resolgui problemes de manera eficaç i prengui decisions amb destresa.

Per últim, introduïm a les aules els anomenats hàbits de la ment, que són setze característiques que ajuden l’alumnat a desenvolupar la capacitat per  fer front d’una manera satisfactòria els reptes i proves de la vida. Entre aquests hàbits es troben la PERSISTÈNCIA, el CONTROL DE LA IMPULSIVITAT, l’EMPATIA, la FLEXIBILITAT MENTAL, la PRECISIÓ i la COMUNICACIÓ AMB CLARETAT de l’aprenentatge continu.

L’educació emocional és clau en el desenvolupament de les persones, ja que afavoreix l’aprenentatge autònom, l’aprenentatge col·laboratiu i la consecució de fites personals d’aprenentatge al llarg de la vida. A l’Escola hem optat pel sistema de vinculació emocional conscient (VEC) perquè és capaç de provocar canvis radicals en el professorat i l’alumnat des de l’arrel emocional. VEC és el primer model d’intel·ligència emocional desenvolupat exclusivament des de l’arrel científica, basat en l’experiència clínica i en la investigació neurològica.

El cervell humà només pot atendre, comprendre i desar conceptes que s’adquireixin des de les emocions com la curiositat, la seguretat o l’admiració.

Si l’alumnat o el professorat s’instal·la en la desídia, la ràbia, la por, la tristesa o la culpa, per molt que ho intenti no podrà completar amb eficàcia el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per això, és necessari que tothom aprengui a instal·lar-se en la plataforma emocional més adient i aquest és l’objectiu que perseguim amb la integració VEC.

Intercanvis i estades a l’estranger

La globalització requereix conviure amb persones de creences, cultures, costums socials i vivències diferents, fet que fa imprescindible el desenvolupament de la COMPETÈNCIA GLOBAL, entesa com la capacitat per desenvolupar-se de forma exitosa en els contextos on existeix multiculturalitat, interactuant amb respecte, dignitat i responsabilitat. Per això, es fa més necessari que  es faciliti al nostre alumnat l’APRENENTAGE D’ALTRES LLENGÜES, l’accés a un programa d’intercanvis amb estudiants d’altres països o les estades a l’estranger.  Es propicia així la reflexió personal per saber-se i sentir-se ciutadans del món.

Per  potenciar més aquesta competència, ens sumem al PROJECTE MUM, que és l’acrònim de MODEL UNITED NATIONS. Està recolzat per l’ONU i consisteix en realitzar una simulació de diversos òrgans, comitès i organismes especialitzats de l’ONU. És el projecte internacional amb milers de centres implicats. Va ser elaborat en dos nivells per centres escolars i universitats. La primera universitat que el va dur a la pràctica, fa més de 40 anys, va ser HARVARD.

A nivell escolar, l’escola que compta amb més anys d’experiència organitzant aquestes conferències és la Royal Russel School.

A l’Escola Aloma, entenem que hem de formar el nostre alumnat per viure una vida plena i que pugui desenvolupar el seu potencial humà en tota la seva plenitud.

Intentem que l’alumnat adquireixi i enforteixi aquelles virtuts intel·lectuals, morals i cíviques que els permetin escollir intel·ligentment, entre aquelles alternatives que se’ls vagin plantejant al llarg de la seva vida, adoptant decisions amb saviesa i així ser capaces i capaços de fer allò que sigui correcte en el moment adient.

El repte és desenvolupar un programa específic per a cada curs, que integri l’educació del caràcter, complint una sèrie de característiques. La primera d’aquestes és la ubiqüitat. Tot allò que passa a l’escola, és una ocasió per treballar i reforçar les virtuts, per la qual cosa és fonamental fixar uns objectius i criteris clarificadors que permetin aprofitar cada oportunitat que ens ofereix el dia a dia de la vida escolar. Per  aconseguir-ho és important que sigui un programa explícit, conegut i compartit per l’alumnat, el professorat i les famílies.

Des que els infants comencen a Infantil, cal dissenyar un pla de formació que es vagi adequant a la seva edat al llarg de tota la seva vida a l’escola. Amb els infants es comença treballant l’obediència, després l’ordre. A mida que van creixent, es presta més atenció a l’autonomia i la responsabilitat, després l’amistat, a la laboriositat, a la paciència, la persistència o la senzillesa.

Aquest pla posa molt èmfasi fins als 12 anys, ja que es troben en període sensitiu cap a l’aprenentatge de les virtuts.

Per tot l’esmentat, el pla preveu treballar els següents programes.

• Treballar els bons hàbits operatius, amb la certesa que els seu aprenentatge es produeix a través de la repetició. Aquest fet predisposa a la persona cap a aquestes conductes, un cop adquirit l’hàbit per acabar convertint-se en virtut.
• Grups de classe. Totes les setmanes el tutor o la tutora del grup-classe, es reuneix amb el grup per parlar i treballar sobre la importància d’una virtut i es proposen reptes mensuals perquè l’alumnat faci les feines a casa.

 L’escola basa el seu projecte DAIP que treballa cada virtut des de les quatre dimensions que composen la identitat personal. La física del cos, l’afectiva (emocions, sentiments), la intel·lectual i la volitiva (el desenvolupament de la llibertat personal, que es recolza en la pràctica de les virtuts).

• Tutories individualitzades. L’alumnat, conjuntament amb la seva família i el seu/seva tutor/a, cal que faci equip per concretar objectius que els i les ajudin a millorar com a persones. Cal fer un seguiment mensual del pla per dur a terme  l’avaluació de la  gestió emocional.
• Caldrà treballar les emocions a primària, ajudant l’alumnat a reconèixer i gestionar-les. A l’aula, es col·locarà una foto de cada nena/nen i pels matins s’assignarà cadascuna de les emocions. Al llarg del dia, el professorat preguntarà quina emoció s’ha assignat a cada infant i el perquè, observant que no hi ha emocions sinó que hem d’aprendre a controlar-les.

Les interaccions entre els propis alumnes són importantíssimes en l’educació, tal com es venen demostrant des de fa anys per part d’en David i Roger Johnson. Segons aquests investigadors, els i les docents, en moltes ocasions i sense voler-ne ni ser conscients, promouen un determinat patró d’intervenció entre l’alumnat que sol respondre a un d’aquests tres estils:

• Individualista.
• Competitiu
• Cooperatiu.

Dels tres, fins ara, a les aules predominen l’individualista i el competitiu. Malgrat això, quan l’alumnat interactua cooperativament a l’aula, es produeix un impacte positiu en l’aprenentatge, en la seva adaptació a l’entorn escolar, en la relació amb els altres companys i companyes  i en la seva pròpia autoestima.

Però a l’aprenentatge cooperatiu, no és posar l’alumnat a treballar en grups. Perquè  es pugui dur a terme, han de donar-se cinc elements:

• Interdependència positiva.
• Responsabilitat individual.
• Interacció promotora.
• Desenvolupament de les habilitats socials.
• Procediment o autoavaluació de l’equip.

Aquests cinc elements, no sorgeixen de manera espontània, sinó que el professorat ha de preparar-se perquè es produeixin aquestes situacions i planificar-les a l’aula acuradament, tot reflexionant després de l’experiència a l’aula. Per aconseguir-ho, el professorat de l’escola, tindrà a la seva disposició, l’avaluació en l’aprenentatge cooperatiu.

En aquest projecte es pretén transmetre a l’alumnat que pot dur a terme el seu propi somni emprenedor, en base al següent protocol:

• Pensament creatiu.
• Pensament crític.
• Pensament analític.
• Definició del procés.
• Execució del pla de treball.
• Avaluació del resultat i autoavaluació personal i cooperativa del procés.

En la societat actual, el domini de diversos idiomes, s’ha convertit en una habilitat essencial per a l’èxit personal i professional. Les escoles plurilingües s’han convertit en una acció atractiva per a moltes famílies que desitgen proporcionar als seus fills i filles una formació integral i preparar-los per a un món globalitzador. En aquest sentit, les nostres escoles es destaquen per un enfocament basat en l’aprenentatge de diferents idiomes des d’edats primerenques.

Beneficis del plurilingüisme.

En primer lloc, l’adquisició d’habilitats en diversos idiomes millora la capacitat de l’alumnat per comunicar-se de manera efectiva. Dominar diferents llengües amplia les oportunitat d’interacció i col·laboració en un món cada cop més globalitzat.

Diversos estudis demostren que aprendre idiomes millora les habilitats cognitives. El procés d’un nou idioma implica el desenvolupament d’habilitats del pensament crític, resolució de problemes i flexibilitat mental. Aquestes habilitats són transferides a altres àrees acadèmiques i poden ajudar l’alumnat a tenir millor nivell en matemàtiques, ciències i d’altres disciplines.

Tanmateix, l’aprenentatge d’idiomes fomenta l’apertura cultural i l’empatia a l’interactuar diferents cultures i perspectives a través del llenguatge, desenvolupament una major comprensió i respecte vers als demés.

Tres pilars del programa trilingüe de les nostres escoles, PETIT ALOMA, ALOMA i SANTAPAU-PIFMA.

La línia del programa es basa en complementar entre sí, l’ensenyament integrat en llengües, immersió cultural i certificacions internacionals.

Els i les estudiants no només tenen classes específiques d’idiomes, sinó que també utilitzen les llengües estrangeres en assignatures, ciències socials, naturals, art i literatura.

El segon pilar de la immersió cultural, s’enfoca en promoure experiències educatives que permetin submergir-se a l’alumnat en la cultura dels països dels idiomes que estan aprenent.

Com a tercer pilar, les escoles ofereixen la possibilitat d’obtenir certificacions internacionals reconegudes.

Atenció personalitzada. Formació humana.

Qualitat acadèmica. Plurilingüisme.

Innovació. Apertura i compromís.

Les bases del nostre model educatiu són quatre: la família, la personalització, el pluralisme i la innovació.

Invertim molts recursos, tant humans com econòmics, per a millorar la formació de tot l’alumnat, famílies i docents.

Tenim un ambient de mútua confiança, ja que és un dels pilars fonamentals sobre la qual es sustenten les institucions educatives amb millors resultats. Només des de la vessant de la confiança, ens podem comprometre a oferir a cadascun dels nostres alumes una educació personalitzada que els/les ajudi a donar el millor de sí mateixos, entenent la importància de fer bé les coses i actuar amb coherència.

Cada persona és una i irrepetible. Per aquest motiu, l’educació personalitzada és un dels nostres senyals d’identitat.

 Tenen un tutor/tutora personal que els assessora d’acord amb les necessitats específiques de cada etapa educativa, en tots aquells aspectes que influiran en la seva educació. Per això, es mantenen entrevistes freqüents amb totes les famílies per aconseguir que es desenvolupi el seu projecte personal de millora , ajudant-los a conèixer i a fer un bon ús de la seva llibertat, a perfeccionar el seu caràcter, a esforçar-se per millorar el seu rendiment acadèmic i la seva vida familiar i fer un bon ús del seu temps de lleure. També a procurar, quan correspongui, l’adequada orientació professional.

El departament d’orientació psicopedagògica treballa per a la prevenció, detecció i seguiment de problemes d’aprenentatge o d’altes capacitats. Per ensenyar, si fos necessari, un pla especial d’atenció a la diversitat adaptat a les circumstàncies del nostre alumnat.

El nostre model parteix de la igualtat de tot alumnat en drets, deures i dignitat, però permet personalitzar l’educació en funció dels diferents ritmes maduratius i d’aprenentatge, garantint una igualtat real d’oportunitats. L’objectiu és de cada alumne/a aconsegueixi el màxim desenvolupament de les seves capacitats, descobrint les seves fortaleses.

L’èxit escolar no s’aconsegueix al final del camí, sinó metre es recorre. És cert que els nostres resultats són bons i  l’índex de fracàs escolar és mínim. L’alumnat sol obtenir bones qualificacions als exàmens de competències externes, però considerem molt més valuós l’afany de millora contínua per part de les famílies, docents i alumnat.

Estem fermament compromesos en el desenvolupament de noves solucions  i als desafiaments educatius del moment. Comptem amb l’assessoria contínua de prestigiosos experts externs que ens ajuden a innovar en els plans d’estudis en el procés d’aprenentatge i l’ús de les tecnologies.

Pretenem “estimular el talent innat”  que tenen els infants per a aprendre amb facilitat, tenint en compte els diferents períodes sensitius i cognitius.

Basem l’aprenentatge de qualsevol matèria en el pensament que els ajuda a reflexionar, prendre decisions i resoldre problemes. El desenvolupament dels hàbits de la ment, els possibilita enfrontar-se amb èxit als desafiaments vitals.

La gestió de les emocions ens permet controlar-les, dominar-les quan s’hi escaigui.

Introduïm les tecnologies de la informació i comunicació com eines de recolzament a la metodologia didàctica per al desenvolupament de la competència digital, dotant l’alumnat d’habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar la informació, transformant-la en coneixements.

En definitiva, intentem integrar en el nostre fer diari les últimes tendències educatives per  ser cada dia una mica millors.

FORMEM PERSONES PER AL FUTUR!!!!

El repte de promoure l’educació humanista.

Ensenyar humanitats en el món d’avui en dia no és una tasca fàcil. Avui més que mai, és crucial ocupar-nos de la dimensió personal i cívica de l’alumnat i educar-los de forma íntegra, pel que fa a la dimensió intel·lectual i a  la humana.

Per aquest motiu, ens estem plantejant i promovent l’educació humanista. L’educació humanista concep al subjecte d’aprenentatge com una persona amb diferents dimensions; les quals poden ser estimulades per al seu desenvolupament de manera integral; respectant l’autonomia, llibertat, dignitat, interessos i les pròpies maneres d’aprendre de l’individu.

L’objectiu fonamental és formar l’alumnat en el pensament crític,  comprometent-lo amb la seva comunitat, més enllà de les seves habilitats acadèmiques.

Mitjançant un pluralisme metodològic dissenyem un pla d’estudis en el qual l’educació humanista és l’eix transversal. Aquest projecte té la intenció de generar una cultura en l’alumnat per ajudar-lo a enfrontar-se a  la vida de manera autènticament humana.

La implantació d’aquest programa promourà valors ètics i virtuts en l’educació, no només en l’àmbit de creixement intel·lectual, sinó també en el desenvolupament moral.

Es pretén oferir una educació humanista, fomentant l’esperit de la solidaritat, així com desenvolupament la capacitat crítica per  formar amb llibertat les pròpies conviccions i la formació del caràcter propi.

La posada en marxa d’aquest projecte, beneficia l’ alumnat, el professorat i famílies, oferint-los una educació de qualitat adaptada a les necessitats del segle XXI i centrada en el desenvolupament integral.

Avui en dia, més que mai, és de la màxima importància que l’alumnat es converteixi en ciutadà/ciutadana d’un món globalitzat, sensible als canvis i que alhora es plantegi preguntes sobre el món que els envolta i el seu lloc en ell.

Que siguin capaces i capaços de trobar les seves pròpies solucions per una vida les dimensions de la qual excedeixen de les necessitats materials.

BENEFICIS DE L’EDUCACIÓ HUMANISTA.

• Fomenta la capacitat d’analitzar diferents perspectives.
• Desenvolupament del pensament crític i analític.
• Aquest programa fa créixer les habilitats de l’anàlisi textual.
• S’amplia el coneixement i la cultura i es fomenta l’hàbit lector.
• Estimula la curiositat i l’aprenentatge que millora el rendiment acadèmic, que contribuirà a la maduració personal de l’alumnat.

TRES VIES DEL PROJECTE

• Seminari de grans llibres: es basa en l’estudi i la discussió d’obres literàries clàssiques, antigues, modernes i contemporànies, adaptades a cada edat i nivell educatiu.
• Fer debats i discussions que promoguin el pensament crític .
• El model amb currículum. No es limita a matèries específiques i es converteix en una experiència educativa que travessa diferents àrees del coneixement. Amb aquesta tècnica, adquireixen coneixements, habilitats i virtuts rellevants en un context multidisciplinari, preparat de manera integral per a la seva vida personal i acadèmica.
• Educació del caràcter: aquesta aposta per l’educació humanista està relacionada amb la formació del caràcter.

La reflexió ètica, moral i filosòfica dels gran textos literaris contribuirà a  enfortir el seu caràcter i a desenvolupar  habilitats com l’empatia, la presa de decisions, la responsabilitat social, les virtuts i els valors, fet que els portarà a un enfortiment del caràcter que els ajudarà a enfrontar-se als desafiaments de la vida amb resiliència, compassió i generositat.

PROJECTES ESPECÍFICS PER A 2n. CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

• Gestió emocional.
• Treball per projectes competencials.
• Aprendre a pensar.
• Llengua estrangera.

BENEFICIS DE L’ESCACS.

Aquest esport fa desenvolupar els següents àmbits:

• Creativitat
• Resolució de problemes.
• Millora de la memòria.
• Augment de l’autoestima.

Beneficis a l’Educació Infantil:

La docent i investigadora, Adriana  Salazar, ens explica la importància que els infants aprenguin a jugar a l’escacs . Els beneficis per a  l’aula d’infantil són la concentració, l’aprenentatge, la memòria, la superació i la planificació.

 Diversos estudis demostren que l’escacs millora els processos cognitius durant l’etapa escolar.

 L’escacs és un autèntic gimnàs mental que promou la capacitat de concentració de l’alumnat, el pensament estratègic, la diversió i la cooperació a l’aula d’infantil.

Es tracta d’una gimnàstica mental amb valors. Aparentment, és un joc individual, però l’escacs a l’aula es treballa en equip amb treball cooperatiu. Pot ser un nexe d’unió entre progenitors i infants, perquè es pot considerar un joc de persones adultes.

VALORS:

• Respecte vers als demés.
• Responsabilitzar-se dels seus propis actes.
• Assolir les conseqüències.
• Respectar les normes.
• Aprendre a ser cortès i tolerant.
• Genera autocontrol, perquè cal pensar abans de fer una jugada.

El/la docent ha de saber que ha d’ensenyar en cada sessió. Pot fer servir el taulell gegant o el petit. És un treball en equip.

L’escacs a l’aula és un treball cooperatiu. En cada sessió es plantegen dues o tres activitats; en la primera s’introdueix allò que cal aprendre i, a la segona o tercera, es practica allò que s’està aprenent.

• Realitzar avaluacions individuals amb els i les alumnes amb necessitats.
• Realitzar avaluacions generals per a millorar l’aprenentatge del nostre alumnat assessorar-los en l’itinerari a seguir.
• Coordinar i orientar les mesures d’atenció a la diversitat amb reforços educatius, adaptacions curriculars.
• Facilitar l’orientació escolar i professional als i les alumnes/as i les seves famílies.
• Tenir canals de comunicació amb institucions i especialistes externs que treballen amb alumnes del centre.